Entrevista a Marc Joli, finalista del programa "Top Chef "d'Antena3

Entrevista a Marc Joli, ex del Club de Rem Badalona , i finalista del programa "Top Chef"

"A través d'haver estat a Top Chef se m'ha obert el món"

En Marc Joli, ha arribat a la final del programa "Top Chef" d'Antena3. Ell i en David Garcia, dos xefs catalans, es veuran les cares el proper dimecres a la final. En Marc prové d'una família d'artistes, la majoria músics, però a ell sempre l'ha apassionat la cuina. Ha estat treballant a alguns dels millors restaurants del món com el Bulli i ara regenta un negoci familiar a Figueres, Cal Músic. Durant un temps va formar part del Club de Rem Badalona.

Què recordes del teu pas pel Club de Rem Badalona?
Moltes coses perquè va ser una experiència a nivell de treball en equip, de companys, d'amics, d'esforç... De fet, va ser l'experiència a nivell d'esport més maca que he tingut. Vaig tenir una molt bona acollida, són molt bona gent. Hi he fet molt bons amics. I, ara, jo diria que són el meu club de fans amb això de “Top Chef”.

T'havies dedicat abans al rem?
No, jo feia esport, em vaig fer mal al peu. Com que estava a Barcelona enyorava el mar perquè sóc de Roses. Tenia ganes de fer esport, però, en equip i vaig buscar per internet on podia fer rem a Barcelona, vaig trobar el Club de Rem Badalona. I allà vaig anar a parar. Allò era el 2012.

Què feies durant aquella etapa de cuina?
Jo tenia una empresa de càtering a Barcelona. Tenia totes les tardes lliures i lo típic si vius a Barcelona fas esport, jo feia dos anys que anava a un gimnàs però ja n'estava tip. Volia fer alguna cosa en equip i al mar. Un cop estàs a la barca ets la barca, un cop et poses a remar tothom rema amb tu i tu amb ells i es forma un bloc. Els nois del club venien a ajudar-me amb el càtering quan necessitava cambrers. Ens hem fet molt amics i hem compartit moltes coses.

Com vas anar a parar a “Top Chef”?
El mes de març em van trucar i em van dir: "el lunes empezamos la selección del cásting de Top Chef de esta temporada". Vaig agafar el cotxe amb els meus germans i cap a Madrid!

I quan vas arribar amb què et vas trobar?
De 200 aspirants en vam quedar-ne 6 aquell dia. Jo vaig veure que alguna passava perquè tothom anava marxant i jo em quedava però va acabar tot. Vaig marxar de Madrid i ningú em va dir res. Al cap d'uns dies em van trucar d'Antena3 dient que era un dels seleccionats.

Com era el dia a dia durant les gravacions?
Allà ens van dividir en hotels fent tres equips de concursants per crear rivalitats. Estàvem distribuïts per tres hotels per caràcters. Jo estava amb en Fran, la Rebeca, la Marta, en Pablo i els bessons. I a un altre hotel hi havia en David, en Víctor, en Carlos, en Peña... I clar dins l'hotel es fan pinyes i no et veus amb els altres concursants. Parles dels altres i així van creant polèmica.

Havies fet alguna cosa de televisió abans?
Bé, si. Havia fet alguna cosa a "Cuines" de TV3, havia treballat fent tot lo què és la producció de cuina de Koldo Royo per un programa de "Saber Vivir", hi he treballat però no com ara. Això és molt bèstia, això és primetime a Antena3, un reality de cuina, la cuina està de moda, ets un dels concursants que has arribat fins l'últim dia... I clar, són moltes coses.

I quan et veus a la tele què penses?
M'agrada. M'és igual la imatge que donin.

Però és la teva?
Si, però passa una cosa. Aquí hi ha psicòlegs i de tot per escollir-nos i a cadascú més o menys li han donat un paper. Nosaltres mai hem tingut un guió però si que hi ha un guió que et va induint cap on has d'anar. I si t'han donat el paper del tonto, o el del dolent, o el del que diu les coses els hi interessarà ressaltar tot el què tingui a veure amb aquest tipus de caràcters. Jo, per exemple, sóc el que diu les coses i deixa anar les garrotades, doncs, de mi els hi interessen tots els trossos de garrotades i si són contra en Carlos millor. Perquè jo no és que m'hagi passat tot el programa discutint amb en Carlos.

Ell quan va ser expulsat va queixar-se de la imatge que han donat d'ell...
No l'han fet més dolent del què és o més simpàtic. És així i més, un mateix no s'ho veu. Jo em veig coses a la tele que no m'acaben d'entusiasmar però és el que hi ha. I en Carlos no es veu a sí mateix, ell es pensa que tot ha de girar al seu voltant, ell és el sol i tot lo altre els planetes al seu voltant, i la vida no és així.

Sap cuinar?
A veure... Si que sap cuinar però el que a ell li agrada. I potser el que a ell li agrada és molt limitat. Per exemple, l'escacs és un esport però només l'escacs no representa el que és l'esport. És una persona molt radical, molt especial al que jo crec que li falta una gran base de cuina però perquè no l'ha volgut mai, no té una cultura gastronòmica. Tot i que té una cultura de cuina oriental molt gran més que la meva. Però, a nivell general jo tinc més coneixements gastronòmics que en Carlos. I això és una mica potser la diferència que hi ha entre jo i la majoria dels altres participants. Ells no s'han mogut gaire, estan bastant estancats. M'agrada tot tipus de cuina, no renego de res. I hi havia molt gent allà dins que renegaven de moltes coses.

Tu que véns del Bulli, de Dry Martini, que has tingut un restaurant a Torremirona ara et trobem aquí a "Cal Músic" una taverneta familiar...
I ara faig patates fregides. Però és molt fàcil d'entendre, hem patit una crisi molt grossa i la gent el que volia són patates, croquetes, hamburgueses i canelons. A Barcelona el producte gastronòmic que més es ven són les patates braves i les hamburgueses. I això és un negoci, a mi m'agrada molt el meu ofici, i m'agrada el pa amb tomàquet i m'agrada la cuina d'aquí, la tradició, el mercat. Ara hi ha cols doncs cuinem amb cols, per mi és millor cuinar amb cols que amb polvos. I m'és menys pressió, molta feina i m'és molt més fàcil pensar un plat de sardines amb patata i col que no un que sigui un cruixent de sardines amb la bola de patata que t'explota... Això porta molta més feina i l'has de cobrar molt més car, necessites molta més gent i molt més espai.

I ara amplies el negoci...
Ara obriré una pastisseria aquí al costat, m'agrada molt la xocolata. I coses utilitzant tècniques, conceptes... Però, potser un dia obriré un restaurant de carns a la brasa. M'entens? És tan noble una sardina com un tall de foie mentre estigui ben fet.

Serà la Pastisseria Internacional amb 40 anys d'antiguitat a Figueres i en conserva el seu nom anterior? Perquè?
Per varies coses. Primer, perquè tothom ho coneix com la Internacional. Segon, perquè tinc tota la imatge m'agrada seguir amb les coses perquè haig de venir jo i canviar-li el nom. I, tercer, perquè m'he quedat tota la pastisseria i tinc rotllos de paper, safates impreses... A més és un nom que m'encaixa perquè et porta a diferents llocs. Passaran moltes coses al matí hi hauran unes coses, al migdia unes altres, a la tarda i a la nit unes altres.

Entenc que serà una mica com ets tu?
Si, una oferta molt complerta. Tindrà la seva part més exclusiva però també serà molt accessible. Es podrà anar fer una crep i una infusió, un entrepà de llom i una cervesa, uns bombons, uns bunyols amb nata amb un cafè amb llet. O la nit d'un divendres potser hi faig un menú de plats de "Top Chef" i tot reservat.

Quines expectatives tenies a l'entrar a "Top Chef"? S'han complert?
Si, i bé. Moltes coses em queden per venir a través d'haver estat a "Top Chef" se m'ha obert el món. La gent em reconeixen de moment, podria ser que d'aquí sis mesos si no faig res... Això ara és un boom i l'has de saber aprofitar. I que la meva cara sigui visible, ara et criden per fer altres coses, i mirar d'anar mantenint viu tot això ...